Com descriure el focusing o tècnica d’enfocament corporal (tècnica pensada i creada pel filòsof, investigador i psicòleg, Eugene T. Gendlin el 1969), d’una forma diferent de la que es pot trobar en qualsevol cercador.

Així d’entrada, el nom em suggereix “focus interior”, llum a l’interior. Una manera de fer conscient el que ens mou, el que ens fa decidir per “a” i una miqueta de “b”. Captar si ens movem des de dins o des de fora, si surt de nosaltres, si és autèntic o és implantat.

És com un sender, un camí cap a la profunditat del meu ésser en direcció al meu centre, el meu Jo. Reconeixent-lo, en aquest moment d’espeleologia i també en el dia a dia, i des d’aquí, permetre’m ser jo.

La porta d’entrada en aquest sender la trobem en forma de sensacions corporals, com poden ser les papallones a la panxa, el nus a la gola, el no sé què al ventre i d’altres més subtils, d’altres que en els moments de calma, de silenci, es fan presents.

Un diàleg, una dansa, un buscar-trobar la paraula exacte que encaixa amb lo que sento, amb lo que en aquest moment estic vivint; un passeig pel diccionari, pels sinònims fins a trobar la paraula, la imatge que encaixa. Sense calçador, sense dit de marge. Seguint, seguint en contacte, fins arribar a la comprensió, i donar sentit al viatge. Viatge viscut en contacte amb nosaltres mateixes, d’aquesta estona compartida amb la nostra saviesa, aquest ball a dins del cos, a dins nostre, entre lo que sento i lo que penso, entre lo que sé i lo que crec.

Amb el reflex de les paraules, dels sons, dels gestos, seguint el guió que marca el mètode, sense judicis, sense cullerades, amb atenció plena i amb la mà estesa, es va fent explícit tot allò que a dins meu era borrós, dolorós, amagat, implícit.

I en aquest explorar, anem creixent i ens anem actualitzant. Aquesta tendència actualitzant, anomenada així per Gendlin, idea tractada també amb anterioritat per Aristòtil, R. Steiner i Maslow, ens permet explorar, experimentar i experienciar, ens permet sentir-nos vius ara i aquí, sentir la vida, viure.

Us comparteixo dues línies del llibre “La filosofia de la Llibertat“, del doctor en Filosofia i lletres, Rudolf Steiner, 1894:

“… no es dóna una resposta final i tancada, sinó que s’apunta a una esfera de la vida anímica en què l’activitat interior de l’ànima mateixa dóna, en tot moment en què l’home ho necessiti, una resposta viva i sempre renovada a la seva pregunta …”