Entenc l’ésser humà com una creació perfecte, una carcassa amb estructura interna ideades per al nostre propòsit de vida; un propòsit de vida escrit a la memòria de l’ànima, i que per arribar-hi, és necessari endinsar-nos a les nostres entranyes, diria jo, des de l’Ego.

El fil de cosir que uneix el cos, l’ànima i l’Ego, és tan subtil i alhora tan fort, que n’hi diem energia.

Energia, concepte que utilitzem per a definir una força, un no sé què, un intangible, algo abstracte, subtil, com el vapor de l’aigua quan aquesta supera una temperatura o el contrast amb l’exterior d’ella.

En moviment, fluïnt, són els estats naturals de l’energia. Ni en el moment tecnològic que estem ara, l’energia és emmagatzemable. Aquest emmagatzematge de les bateries, com ens passa a nosaltres en forma de bloquejos, de nusos (en moments determinats); podem pensar que és il·limitat, però lo que ens trobem són bateries que no funcionen abans d’estrenar, carregades que si no gastes es buiden igual… Doncs a dins nostre, aquestes acumulacions energètiques, aquests bloquejos, acostumen a expandir-se cap al cos, cap a la ment i fins i tot en ambdues direccions.

És conegut que tots tenim la capacitat de transmetre energia mitjançant les nostres mans. O no les utilitzes quan et fa mal alguna cosa i hi poses la mà per alleugerir-la? I ho fas sovint, com un acte reflex involuntari, i que n’estàs contenta del resultat? No n’erets conscient? Doncs en certa manera t’estàs imposant les mans per a aplicar-te escalfor, una qualitat que té l’energia, temperatura (freda o calenta). Aquesta és teva i la que s’utilitza en els treballs conscients d’energia diriem que és de la Font, Energia Universal o com a tu et ressoni més anomenar-la.

Mitjançant aquest canal energètic s’evita utilitzar tan l’energia de qui imposa les mans com de qui la rep. El pas d’aquesta energia no deixa indiferent a cap de les parts implicades.

El primer contacte amb aquesta tècnica el vaig tenir durant la meva nit fosca, ajudant-me a alliberar nusos interns, a concentrar-me, calmar-me i vaig ser capaç de veure una espurna, com allò que a vegades es diu de veure llum al final del túnel.

Un cop vaig ser conscient del canvi que havien provocat en mi les sessions que portava fetes, vaig decidir aprendre la tècnica que m’havien aplicat. Així que la meva Mestra em va transmetre el que es coneix com a Reiki Usui Tibetà i Usui Ryoho i és la base del que practico.

Per a conèixer-ne més no hi ha res com experienciar-ho, viure-ho, experimentar-lo, contacta’m t’explico!